Casa unifamiliar 1928.
Parc de la Infanta.
Cornellà de Llobregat.
Cebrià Camprubí va ser un floricultor, especialitzat en el cultiu de roses. Veí de Sant Joan Despí, va contactar amb Jujol per construir aquesta magnífica casa a Cornellà, al barri del Fatjó, tot a tocar amb Sant Joan Despí, a on tenia els vivers de plantes. És per això que la decoració de la casa fa referència a motius agrícoles.
L'estructura de la casa és molt similar a la Torre de la Creu, encara que en lloc de fer servir cossos cilíndrics, són rectangulars, a excepció de l'escala. Diferents galeries a les cantonades optimitzen la llum a l'interior de la casa.
Com hem dit, l'exterior de la casa està ple de motius agrícoles i del cultiu de les roses, com el color rosa de la façana, poc habitual en l'obra de Jujol. Amb la tècnica de l'esgrafiat, plasma diferents escenes com Sant Isidre (patró dels agricultors) i Santa Magdalena, un pagès o la deessa flora. Uns esgrafiats d'heures envolten la casa i un ocells juguen, similars als que ja va fer servir a Can Negre. La data de construcció, 1928 en números romans, cistells de flors i la inscripció "Deu hi sia" a la porta d'entrada, són altres dels motius que decoren l'edifici.
És interessant el treball de ferro forjat de la barana que envolta la casa.
La casa conservava els vivers fins als anys 90. Actualment l'entorn és un parc, el de la Infanta, en referència al Canal de la Infanta que passa al costat. Actualment es seu de la empresa EINSMER, qui te cura d'ella i del llegat de la família Camprubí.
Cebrià Camprubí was a floriculturist, specialised in the cultivation of roses. A resident of Sant Joan Despí, he contacted Jujol to build this magnificent house in Cornellà, in the Fatjó neighbourhood, next to Sant Joan Despí, where he had his plant nurseries. That is why the decoration of the house refers to agricultural motifs.
The structure of the house is very similar to the Torre de la Cruz, although instead of using cylindrical bodies, they are rectangular, except for the staircase. Different galleries in the corners optimise the light inside the house.
As we have said, the exterior of the house is full of agricultural motifs and rose cultivation, such as the pink colour of the façade, unusual in Jujol's work. Using the sgraffito technique, he depicts different scenes such as San Isidro (patron saint of farmers) and Santa Magdalena, a farmer or the goddess Flora. Ivy sgraffito surrounds the house and birds play, similar to those used in Can Negre. The date of construction, 1928 in Roman numerals, flower baskets and the inscription "Ten be" on the entrance door, are other motifs that decorate the building.
The wrought iron work on the railing that surrounds the house is interesting.
The house kept the nurseries until the 90s. Today the surroundings are a park, the Infanta Park, in reference to the Canal de la Infanta that runs alongside. It is currently the headquarters of the EINSMER company, which takes care of it and the legacy of the Camprubí family.
Cebrià Camprubí fue un floricultor, especializado en el cultivo de rosas. Vecino de Sant Joan Despí, contactó con Jujol para construir esta magnífica casa en Cornellà, en el barrio del Fatjó, junto a Sant Joan Despí, donde tenía los viveros de plantas. Por eso la decoración de la casa hace referencia a motivos agrícolas.
La estructura de la casa es muy similar a la Torre de la Cruz, aunque en lugar de utilizar cuerpos cilíndricos, son rectangulares, a excepción de la escalera. Diferentes galerías en las esquinas optimizan la luz en el interior de la casa.
Como hemos dicho, el exterior de la casa está lleno de motivos agrícolas y del cultivo de las rosas, como el color rosa de la fachada, poco habitual en la obra de Jujol. Con la técnica del esgrafiado, plasma diferentes escenas como San Isidro (patrón de los agricultores) y Santa Magdalena, un labrador o la diosa flora. Unos esgrafiados de hiedras rodean la casa y un pájaros juegan, similares a los que ya usó en Can Negre. La fecha de construcción, 1928 en números romanos, cestos de flores y la inscripción "Diez sea" en la puerta de entrada, son otros de los motivos que decoran el edificio.
Es interesante el trabajo de hierro forjado de la barandilla que envuelve la casa.
La casa conservaba los viveros hasta los años 90. Actualmente el entorno es un parque, el de la Infanta, en referencia al Canal de la Infanta que pasa junto. Actualmente es sede de la empresa EINSMER, quien cuida de ella y del legado de la familia Camprubí.
Més informació: Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada, Jujol i l'evolució del llenguatge aquitectònic.