Can Negre

Can Negre és una masia situada a Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Fou transformada per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol i Gibert entre 1914 i 1930. És una de les principals obres de l'arquitecte.

La façana principal és l'element més rellevant, i està coronada per línies ondulants a l'estil de les façanes barroques, amb un component d'asimetria que no trenca l'harmonia del conjunt. Es varen conservar les obertures originals de la façana, però amb un nou estil, dissenyant la tribuna principal amb la forma d'un sorprenent carruatge. Una orla ressegueix el perfil sinuós de la part superior, amb 5 medallons que formen la inscripció Ave gratia plena dominus tecum. La decoració combina esgrafiat, trencadís, fusta, ferro i guix. L'element central de la façana que aglutina l'atenció de l'observador és sens dubte la tribuna. Aquesta tribuna que queda a sobre d'una nova porta centrada a l'edifici, tant en la seva forma exterior com en la solució interior, amb dues banquetes a banda i banda, recorda una carrossa coberta amb una cúpula i rematada per l'escultura d'un ocell alimentant les seves cries que encara romanen al niu, actualment desapareguda. La finestra central estava gravada amb una imatge inspirada a la Mare de Déu de Montserrat.

Al costat i simètricament col·locades, unes petites tribunes arrodonides donen llum a les habitacions principals i, entre elles, un esgrafiat de senzilles línies i gran vistositat combina els dos únics colors de la façana: un ocre vermellós i el blanc trencat.

A l'interior hi destaca l'escala d'accés al primer pis, rematada amb la cúpula helicoidal de planta octagonal, des de la qual es pot veure un plafó al sostre format per triangles, pintat de color blau i blanc i presidit per un àngel. La casa té una petita capella d'estil barroc de planta el·líptica, amb decoració en colors blau, blanc, vermell i daurat, i amb una destacable llàntia de forja.

Si bé és cert que els centres bàsics de l'actuació de Jujol foren la façana principal, l'escala interior i la capella, val a dir que la seva intervenció no es reduí tan sols a l'àmbit del mas sinó que també transcendí als jardins que l'envoltaven, per bé que actualment alguns elements ja no existeixen, altres han estat absorbits per l'ordenació i transformació posterior del gran jardí en una plaça única que envolta la casa, passant a formar part d'un recinte encerclat de nova creació que l'envolta com ara el banc de trencadís, o bé una glorieta formada per uns arcs reforçats de formes orgàniques que resta integrat en l'àmbit de l'actual plaça de Catalunya.

Can Negre is a farmhouse located in Sant Joan Despí (Baix Llobregat). It was transformed by the modernist architect Josep Maria Jujol i Gibert between 1914 and 1930. It is one of the architect's main works.

The main facade is the most relevant element, and it is crowned by undulating lines in the style of baroque facades, with a component of asymmetry that does not break the harmony of the whole. The original openings of the facade were preserved, but with a new style, designing the main tribune in the shape of a surprising carriage. A border traces the sinuous profile of the upper part, with 5 medallions forming the inscription Ave gratia plena dominus tecum. The decoration combines sgraffito, trencadís, wood, iron and plaster. The central element of the facade that gathers the observer's attention is undoubtedly the tribune. This tribune, which is above a new door centered on the building, both in its external form and in its internal solution, with two benches on both sides, recalls a chariot covered with a dome and topped by the sculpture of 'a bird feeding its young that still remain in the nest, now missing. The central window was engraved with an image inspired by the Mother of God of Montserrat.

On the side and symmetrically placed, small rounded tribunes give light to the main rooms and, between them, a sgraffito of simple lines and great showiness combines the only two colors of the facade: a reddish ocher and off-white.

Inside, the staircase leading to the first floor stands out, topped with the octagonal helical dome, from which you can see a panel on the ceiling made up of triangles, painted in blue and white and presided over by a angel The house has a small chapel in baroque style with an elliptical plan, decorated in blue, white, red and gold, and with a remarkable wrought-iron lantern.

While it is true that the main centers of Jujol's action were the main facade, the interior staircase and the chapel, it is worth saying that his intervention was not only limited to the area of the farmhouse but also transcended the gardens that surrounded it, although currently some elements no longer exist,others have been absorbed by the arrangement and subsequent transformation of the large garden into a unique square that surrounds the house, becoming part of a newly created encircled enclosure that surrounds it such as the trencadís bank, or a gazebo formed by reinforced arches of organic shapes that remains integrated in the area of the current Plaça de Catalunya.

Can Negre es una masía situada en Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Fue transformada por el arquitecto modernista Josep Maria Jujol i Gibert entre 1914 y 1930. Es una de las principales obras del arquitecto.

La fachada principal es el elemento más relevante y está coronada por líneas ondulantes al estilo de las fachadas barrocas, con un componente de asimetría que no rompe la armonía del conjunto. Se conservaron las aberturas originales de la fachada, pero con un nuevo estilo, diseñando la tribuna principal con la forma de un sorprendente carruaje. Una orla sigue el perfil sinuoso de la parte superior, con 5 medallones que forman la inscripción Ave gratia plena dominus tecum. La decoración combina esgrafiado, quebradizo, madera, hierro y yeso. El elemento central de la fachada que aglutina la atención del observador es sin duda alguna la tribuna. Esta tribuna que queda encima de una nueva puerta centrada en el edificio, tanto en su forma exterior como en la solución interior, con dos banquillos a ambos lados, recuerda una carroza cubierta con una cúpula y rematada por la escultura de un pájaro alimentando a sus crías que todavía permanecen en el nido, actualmente desaparecida. La ventana central estaba grabada con una imagen inspirada en la Virgen de Montserrat.

Al lado y simétricamente colocadas, unas pequeñas tribunas redondeadas dan luz a las habitaciones principales y, entre ellas, un esgrafiado de sencillas líneas y gran vistosidad combina los dos únicos colores de la fachada: un ocre rojizo y blanco roto.

En el interior destaca la escalera de acceso al primer piso, rematada con la cúpula helicoidal de planta octagonal, desde la que se puede ver un panel en el techo formado por triángulos, pintado de color azul y blanco y presidido por un ángel. La casa tiene una pequeña capilla de estilo barroco de planta elíptica, con decoración en colores azul, blanco, rojo y dorado, y con una destacable lámpara de forja.

Si bien es cierto que los centros básicos de la actuación de Jujol fueron la fachada principal, la escalera interior y la capilla, cabe decir que su intervención no se redujo tan sólo al ámbito de la masía sino que también trascendió a los jardines que le rodeaban, aunque actualmente algunos elementos ya no existen, otros han sido absorbidos por la ordenación y transformación posterior del gran jardín en una plaza única que rodea la casa, pasando a formar parte de un recinto rodeado de nueva creación que le rodea como el banco de trencadís, o bien una glorieta formada por unos arcos reforzados de formas orgánicas que queda integrado en el ámbito de la actual plaza de Catalunya.