Projecte urbanístic.
Sant Joan Despí.
El Sant Joan Despí de començament del segle XX està en plena expansió urbanística amb la construcció de noves residències d'estiueig. Pere Negre, gran terratinent, volia urbanitzar una gran finca situada sobre la línia del ferrocarril i va confiar en Josep M. Jujol per fer aquest projecte.
Des de 1915 fins a 1949 Jujol va treballar en la urbanització d'aquesta zona, preservant els interessos dels propietaris (principalment de Pere Negre) i fent discórrer els carrers pels camins i límits de les finques tot aprofitant els desnivells naturals de la zona.
Entre 1915 i 1926 és la fase de disseny i es busca el consens entre els diferents propietaris, amb un projecte que va de la Riera de la Fontsanta a la Riera d'en Nofre. L'any 1926 es presenta a l'Ajuntament de Sant Joan Despí, però quedà en punt mort i no és fins a la dècada de 1940 que es reprèn, tot demanant a Jujol que ampliï la zona fins a Sant Feliu de Llobregat.
En 1944 Jujol reprèn el projecte que s'entrega a l'Ajuntament l'abril de 1949, pocs dies abans de la mort de l'arquitecte.
El projecte veu directament del concepte idealitzat de "Ciutat jardí" d'Ebenzer Howard i que el Noucentisme va abraçar. El nou barri s'estructura en diferents avingudes de 20 m d'amplada i altres carrers de 12, 8 i 7 m, amb voreres del 10% de l'ample del carrer, fonts de "cierta modesta monumentalidad", bancs... i les cases totes amb jardí. Una plaça circular seria el centre vertebrador del barri, amb un espai reservat per una nova església.
S'han conservat els dibuixos que Jujol va fer d'aquesta església, així com de les escales a la nova estació o els ponts per travessar la via del ferrocarril.
El projecte, de 115 h, multiplicava per quatre la superfície edificada i segurament això, amb els conflictes que l'Ajuntament va tenir amb Pere Negre, va fer que no prosperés. Quan es va reprendre en 1949 ja eren altres temps i molts més propietaris (la majoria fora de Sant Joan Despí), que buscaven fer negoci ràpid i ja no els interessava les ciutats jardins. El projecte mai s'executà i anys després, en 1955, s'instal·la la Gallina Blanca en part d'aquesta finca, el precedent directe del Polígon Industrial Fontsanta actual.
El Sant Joan Despí de principios del siglo XX está en pleno auge urbanístico con la construcción de nuevas residencias de veraneo. Pere Negre, gran terrateniente, quería urbanizar una gran finca situada sobre la línea del ferrocarril y confió en Josep M. Jujol para realizar este proyecto.
Desde 1915 hasta 1949 Jujol trabajó en la urbanización de esta zona, preservando los intereses de los propietarios (principalmente de Pere Negre) y discurriendo las calles por los caminos y límites de las fincas aprovechando los desniveles naturales de la zona.
Entre 1915 y 1926 es la fase de diseño y se busca el consenso entre los diferentes propietarios, con un proyecto que va de la Riera de la Fontsanta a la Riera de Nofre. En 1926 se presenta en el Ayuntamiento de Sant Joan Despí, pero quedó en punto muerto y no es hasta la década de 1940 que se reanuda, pidiendo a Jujol que amplíe la zona hasta Sant Feliu de Llobregat.
En 1944 Jujol reanuda el proyecto que se entrega al Ayuntamiento en abril de 1949, pocos días antes de la muerte del arquitecto.
El proyecto ve directamente del concepto idealizado de "Ciudad jardín" de Ebenzer Howard y que el Novecentismo abrazó. El nuevo barrio se estructura en diferentes avenidas de 20m de ancho y otras calles de 12, 8 y 7m, con aceras del 10% del ancho de la calle, fuentes de "cierta modesta monumentalidad",... y las casas todas con jardín. Una plaza circular sería el centro vertebrador del barrio, con un espacio reservado por una nueva iglesia.
Se han conservado los dibujos que Jujol hizo de esta iglesia, así como de las escaleras en la nueva estación o los puentes para atravesar la vía del ferrocarril.
El proyecto, de 115h, multiplicaba por cuatro la superficie edificada y seguramente esto, con los conflictos que el Ayuntamiento tuvo con Pere Negre, hizo que no prosperara. Cuando se reanudó en 1949 ya eran otros tiempos y muchos más propietarios (la mayoría fuera de Sant Joan Despí), que buscaban hacer negocio rápido y ya no les interesaba las ciudades jardines. El proyecto nunca se ejecutó y años después, en 1955, se instala la Gallina Blanca en parte de esa finca, el precedente directo del Polígono Industrial Fontsanta actual.
Sant Joan Despí at the beginning of the 20th century is in full urban expansion with the construction of new summer residences. Pere Negre, a large landowner, wanted to develop a large estate located on the railway line and trusted Josep M. Jujol to carry out this project.
From 1915 to 1949 Jujol worked on the urbanization of this area, preserving the interests of the owners (mainly Pere Negre) and making the streets run along the paths and boundaries of the estates while taking advantage of the natural unevenness of the area.
Between 1915 and 1926 is the design phase and consensus is sought between the different owners, with a project that goes from the Riera de la Fontsanta to the Riera d'en Nofre. In 1926 it was presented to the Sant Joan Despí Town Council, but it was deadlocked and it was not until the 1940s that it resumed, asking Jujol to extend the area to Sant Feliu de Llobregat.
In 1944 Jujol resumed the project which was delivered to the City Council in April 1949, a few days before the architect's death.
The project comes directly from the idealized concept of "Garden City" by Ebenzer Howard and that Noucentisme embraced. The new neighborhood is structured in different avenues of 20m width and other streets of 12, 8 and 7m, with pavements of 10% of the width of the street, fountains of "somewhat monumentality", benches... and the houses all have a garden. A circular square would be the backbone of the neighborhood, with a space reserved for a new church.
The drawings that Jujol made of this church have been preserved, as well as the stairs to the new station or the bridges to cross the railway line.
The 115-hour project quadrupled the built-up area and surely this, together with the conflicts that the City Council had with Pere Negre, meant that it did not prosper. When it resumed in 1949, it was a different time and there were many more owners (the majority outside Sant Joan Despí), who were looking to do business quickly and were no longer interested in garden cities. The project was never executed and years later, in 1955, the Gallina Blanca was installed on part of this property, the direct predecessor of the current Fontsanta Industrial Park.
Més informació: Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada. Josep Ma. Jujol a Sant Joan Despí. Jujol en Sant Joan Despí