Inventari Modernista de Tarragona
Coordinació: Josep Maria Buqueras Bach
Ajuntament de Tarragona. 2016
Al començament de l’any 2014, es va crear la Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura, que en les seves finalitats fundacionals té per objectiu general promoure activitats bàsicament culturals i respecte al Modernisme d’una manera específica. El Patronat pot col·laborar amb altres entitats, institucions, associacions o persones sense ànim de lucre. D’acord amb el que estableix la normativa sobre fundacions, sempre prioritzen interessos instructius, formatius, divulgatius i pedagògics. També podrà aprovar projectes de col·laboració amb l’objectiu de divulgar productes culturals, així com també altres programes a iniciativa dels patrons o col·laboradors que tinguin per objecte alguna de les finalitats fundacionals.
Amb aquesta publicació ens presentem a la societat gràcies al suport de l’Ajuntament de Tarragona. El mes de juny de 2012, una Comissió Tècnica formada per quatre membres del Consell de participació d’assessorament del municipi sobre estratègies en matèria de Modernisme a Tarragona —Jaume Costa, Josep Maria Jujol, Agustí Pujol i Josep Maria Buqueras—, a més de Josep Bertran, director de l’Escola d’Arquitectura de la URV i Josep Llop, president del Col·legi d’Arquitectes, van proposar l’Inventari del Patrimoni Modernista de la Ciutat de Tarragona, que va ser aprovat per l’esmentat Consell de Modernisme, el 3 de juliol de 2012.
A la ciutat, tenim inventariades 55 referències, de les quals 31 són edificis, 16 són elements d’edificis i 8 són béns mobles. Volem donar a conèixer aquest llistat a tota la ciutadania. Què entenem per elements d’edificis? Per exemple, la cúpula de la Cambra de Comerç, la Punxa, és un element modernista, encara que l’edifici sigui noucentista, com són modernistes les torres de la Chartreuse i de la Casa Rosell (núm. 2 de la Rambla Nova). A més, tenim 8 béns mobles, entre els quals destaquem la barana del passeig de les Palmeres, el popular “tocar ferro” de Ramon Salas i Ricomà, el mausoleu de Jaume I de Lluís Domènech i Montaner i totes les escultures i ornaments que hi ha a l’església de Sant Llorenç, del Gremi de Pagesos de Sant Isidre, com ara el seu magnífic Sant Sepulcre.
Tarragona té un patrimoni modernista desconegut, ignorat. La realitat és que la Tarragona romana “s’ho menja tot”, tal com jo mateix afirmava en el documental “Tarragona també és modernista” (2010). L’any 1991, l’historiador de l’art tarragoní Francesc Miralles Bofarull escrivia que “El pes històric de la Tarragona romana i també medieval és tan fort que ens hem pogut creure que la ciutat es resumia a les essències del passat, descomptant la seva privilegiada situació sobre el mar i el seu cel, d’un blau únic. La història és un llegat, l’actualitat és la nostra vida. Passat i present s’entrellacen en la ciutat donant-li vitalitat que empeny cap el demà...”. És a dir, hi ha altres “tarragones”, a més de l’auri patrimoni romà. Tarragona té obres signades pels arquitectes Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Jujol, Josep Maria Pujol de Barberà, Ramon Salas, Enric Sagnier, Bernardí Martorell, Pau Monguió, Alfons Barba, Francesc de Paula Morera, Ignasi Jordà, Juli Maria Fossas i Antoni Pujol Sevil, entre d’altres, i alguns són tarragonins. En definitiva, la història és un llegat, l’actualitat és la nostra vida. Passat i present s’entrellacen a la ciutat donant-li la vitalitat que empeny cap al demà. El Modernisme és, sense dubte, part de Tarragona. Hi ha qui ha escrit que “el Modernisme també és sinònim de Tarragona”. En definitiva: Tarragona també és Modernista.